Des de l’inici de les civilitzacions els éssers humans hem necessitat viure en comunitat, no només per la lluita per la supervivència, sinó també per donar cobertura a les nostres necessitats emocionals, és a dir, sentir-nos estimats, protegits i reconeguts socialment.
La interacció social continua sent crucial a mesura que envellim. Així doncs, les relacions interpersonals i la socialització en les persones grans també són vitals per garantir una bona salut, tant emocional, com física.
A mesura que envellim les xarxes de socialització poden veure's limitades a causa d'aspectes com la jubilació, la deterioració física i/o cognitiu, així com per la pèrdua d'éssers estimats. Promoure la socialització en les persones que es troben en l'etapa de la tercera edat afavorirà que se sentin connectats amb l'entorn i la comunitat.
A les residències i centres de dia de gent gran, més enllà de poder rebre totes les visites de familiars i amics que desitgin, com si estiguessin en la seva pròpia llar, el fet de poder xerrar, compartir els àpats conjuntament i dur a terme activitats diàriament, fer jocs a través de la fisioteràpia amb els altres companys i companyes permet que les persones grans mantinguin la seva autonomia, se sentin útils, estiguin actius, es relacionin i estimulin la ment, la qual cosa ajuda a prevenir i controlar la demència.
Així doncs, promoure la comunicació i les relacions interpersonals manté la ment activa i és una forma indirecta d'exercir les connexions neuronals per a preservar el funcionament cognitiu.
A més, físicament, està demostrat que la gent gran pateix menys dolors físics i, anímicament, milloren els episodis d’ansietat i depressió.
